Sants
ha estat, històricament, la porta d’entrada de la ciutat de Barcelona, tant a
nivell d’infraestructures com pel que fa a la proximitat i les bones comunicacions
amb la ciutat antiga. La seva història ha estat estretament lligada al
ferrocarril, que ha condicionat el seu desenvolupament social, econòmic i
morfològic des del segle XIX. El condicionant més fort va ser la pressió dels
industrials que veien en el tren una oportunitat per als seus negocis. Tot això
ha afavorit també l’activitat comercial en el barri, que compta amb “el carrer
comercial més llarg d’Europa”.
A una
altra escala, Tàrrega comparteix aquesta característica, la ubicació geogràfica
de la ciutat amb les vies de comunicació que hi conflueixen, han possibilitat
que la ciutat de l’Urgell sigui un dels nuclis comercials de referència de la
zona de Lleida. És l’encreuament de dues vies importants dins la xarxa
catalana, com són l’autovia A-2, Barcelona- Lleida – Madrid, que passa per fora
de la ciutat i la carretera C-14, Tarragona- Andorra. A més, la ciutat disposa
de transport públic, amb l’estació de busos més important de la zona, que es
troba molt a prop del nucli històric de la ciutat, i l’estació de tren, més
allunyada.
Tàrrega
té una estructura productiva amb una sòlida base industrial i de serveis, on
predomina la petita i mitjana empresa d’iniciativa local. El sector de serveis
és la principal activitat econòmica de la ciutat, especialment el comerç. En tot
el casc antic trobem gran varietat d’establiments comercials, la majoria dels
quals conserven la seva façana original.
De la
mateixa forma que les antigues fàbriques del Vapor Vell i l’Espanya industrial han
estat rehabitades, a Tàrrega també es preveu dur a terme aquesta activitat. Dos
exemples són Cal Trepat i la Farinera Balcells.
La fàbrica
de Cal Trepat, dedicada en el seu passat a la fabricació de maquinària antiga, titularitat
municipal des del 2006, ha iniciat les obres de restauració de les sis primeres
naus. Aquesta construcció, valuós exemple de modernisme industrial, donarà lloc
al futur museu sobre la mecanització del camp, que utilitzarà imatges virtuals
en moviment i efectes visuals per recrear al màxim el procés de la producció de
la factoria.
La
Farinera Balcells, que va patir un incendi responsable de la paralització de la
seva activitat, es troba també dins un projecte de rehabilitació. L’edifici va
passar a ser municipal al 1999 amb la voluntat de conservar-lo i destinar-lo a
fins culturals i cívics. Es proposava que albergués un espai d’art i un
teatre-auditori, tot i que de moment la seva materialització haurà d’esperar
per falta de pressupost. La Farinera és una gran obra construïda al 1921 que
constitueix un valuós exemple de modernisme aplicat al sector industrial.
