La vila comença a adquirir un paper
important entre les rodalies, en la qual cosa influeixen factors com la
comunitat jueva, les fires i mercats, la gran quantitat d'orfebres i artesans,
la vitalitat del comerç, les confraries, la paeria, la seu del deganat, la
capitalitat de la vegueria, els abundants privilegis, els usos i costums per a
regular l’administració municipal, el privilegi de fer el mercat dilluns...
El campanar de la parròquia va caure i la
meitat de l’antiga església románicogòtica va ser enderrocada. A partir d’aquest
moment i al llarg de tot el segle XVIII comença una etapa d’obres públiques
dins la qual es pavimenten els carrers.
Fins la segona meitat del segle XIX
Tàrrega no deixa d’estar lligada totalment a l’agricultura, esdeveniments com l’arribada
del ferrocarril fan que s’evidenciï la intenció de fomentar l’expansió de la
ciutat.
Els carrers del casc antic segueixen una
estructura bastant radial el centre de la qual es troba en algunes places, com
la Plaça Major. Són carrers estrets amb façanes de no més de tres pisos, la
majoria de les quals conserven l’aspecte original. En les plantes baixes
predomina el comerç i els petits tallers, tot i que també hi podem trobar algun
equipament, com el Museu Comarcal.