La població de Benasque sempre ha estat molt afectada per les guerres ja
que la seva situació suposa un punt estratègic per a l’entrada i la sortida del
país. Des de les guerres carlistes fins a la guerra civil espanyola, sempre ha
estat un passadís de pas de tropes invasores i de fugida de refugiats.
Per aquesta raó es va pensar que seria una bon lloc per a la ubicació d’un
castell. Va ser construït durant el segle XVIII en un turó a la part nord de la
població, des de on es podia controlar el poble i l’arribada de tropes
provinents de França. Però mai va tenir una gran importància a nivell militar.
Fins i tot s’han trobat documents de tropes enemigues on es ridiculitza aquest
castell i va ser conquerit en diverses ocasions.
Actualment no existeix cap senyal visible de la seva existència en el poble
però sí que segueix en la seva ànima. Quan va ser inutilitzat a principis del
segle XX els habitants de Benasque van aprofitar les seves pedres per construir
les seves cases i quadres, de manera que actualment no queda cap rastre del
castell però va contribuir activament al creixement del poble.
Sobre les guerres tampoc han quedat gaires més senyals que les dures
històries que explica la gent gran sobre la guerra civil. No obstant, sí que hi
ha una marca del paper que va jugar Benasque a la guerra civil espanyola, i per
estrany que pugui semblar, és una marca que evoca alegria.
El dia 30 de juny son les festes majors en honor al seu patró San
Marsial. El plat fort o allò que és específic d’aquest poble, és EL BALL DE
BENÀS que consisteix en ballar a la plaça major l’Himne de Riego, el que va ser
durant molts anys l’himne de la República espanyola. Es creu que el govern
republicà va fugir cap a França per les muntanyes de Benasque quedant aquí l’himne
com qui perd una espardenya mentre fuig de la guerra.
