Una de les principals reivindicacions
ciutadanes de les darreres dècades a les ciutats catalanes ha estat la manca
d’espais verds, la poca quantitat de parcs i jardins enmig de tant asfalt i
formigó. Si bé és cert que en molts casos quan un surt de casa ha de caminar
una bona estona fins trobar una plaça arbrada o un parc mitjanament gran, també
és veritat que en moltes ocasions es desconeixen o subestimen les grans zones
verdes de les quals sí es disposa. Estem parlant dels grans parcs, els parcs
centrals, com són Collserola a Barcelona, i la Devesa a Girona.
 |
| Vista de Collserola des de Montjuïc |
Particularment he de reconèixer que per a mi
el parc de Collserola és força desconegut, fet que s’agreuja si es té en compte
que l’escola on vaig cursar primària i secundària està situada a la falda de
Sant Pere Màrtir, un dels primers cims de la serra pel costat del Llobregat.
Possiblement un dels factors que encara avui mantingui allunyat el parc de la
gran ciutat sigui, més que una distància física o temporal, una barrera mental
que ens fa creure que està més lluny del que sembla o que, si està tan a prop
de Barcelona, segurament de natura n’hi ha ben poca. Res més lluny de la
realitat. Collserola ha esdevingut últimament un gran espai verd metropolità,
que constitueix un pulmó, una zona natural, apta per a la pràctica d’esports,
per a situar-hi equipaments, per observar-hi fauna i flora i que es troba a
mitja hora de distància des de qualsevol nucli de l’àrea metropolitana de
Barcelona.
 |
| Torre de Telecomunicacions de Collserola - Sir Norman Foster |
 |
| Vista de la ciutat des del parc de Collserola |
El parc de la Devesa de Girona no té res
a veure amb el parc de Collserola pel que fa a les característiques
geològiques, però sí que se’l pot comparar en quant a la funció de parc
central. Es tracta d’un gran espai verd, pla, que se situa entre l’extrem
septentrional de la ciutat, allà on s’ajunten la ciutat moderna i el barri
vell, del riu Ter. Es podria definir el parc com un gran ombracle natural,
ordenat, on els centenars d’arbres se situen reticularment entre els espais que
delimiten els camins de sauló.
 |
| Vista aèria - La Devesa |
Tot passejant-hi es fàcil desorientar-se i
aïllar-se de l’entorn urbà. Les fileres i fileres d’arbres actuen de barrera
sonora, mentre les fulles estenen una manta d’ombra per tot arreu i la humitat
del Ter mantenen una temepratura agradable als mesos d’estiu. És habitual
trobar-hi famílies passejant, corredors entrenant-se o gent fent voltes en
bicicleta. Durant els mesos d’estiu, els pic-nics a l’aire lliure i els
quioscos de venda de gelats i dolços són per tot arreu.
 |
| La Devesa - Girona |
 |
| La Devesa - Girona |
