Si em
demanen alguna característica arquitectònica de Terrassa, jo diria la gran
quantitat de vapors industrials que s’han reconvertit en diferents equipaments.
Al segle XIX, amb la Revolució industrial, el paisatge urbà terrassenc, igual
com succeïa al barri de Sants, es va
transformar ràpidament, s’hi van construir infinitats de vapors.
Igual com
va passar al Barri de Sants, on edificis com el vapor Vell de Sants es
reconvertí en una Biblioteca, o el Vapor de l’Espanya industrial es va
transformar en un parc. Terrassa ha aconseguit transformar aquelles fàbriques
que s’havien quedat obsoletes arran de la crisi del tèxtil en uns espais
funcionals i útils, amb nous usos i noves funcions. En alguns casos, s’ha
aprofitat les estructures de les antigues naus per a ubicar-hi nous serveis o
equipaments.
Un dels mes importants fou el vapor Aymerich i Amat, que es va
reconvertir en el que és el museu de la ciència i la tècnica de Terrassa
(curiosament en aquest espai hi podem trobar l’antiga màquina de vapor del
vapor vell de Sants). 
Un altre vapor molt conegut a Terrassa és el vapor Amat,
actual sala d’exposicions municipal “sala Muncunill” edifici característic per els seus originals lluernaris.
si seguim la ruta pels
vapors de Terrassa trobem l’antic vapor Marcet i Poal, reconvertit en el
Patronat Municipal d’educació
i per acabar (tot i que encara en podria citar
uns quants més, però no em vull fer pesat) un dels vapors que s’ha reconvertit
fa pocs anys i un dels que més m’agraden,
és el vapor Ventalló que s’ha
reconvertit en una plaça coberta que deixa entreveure tot el sistema
estructural de forja i voltes de maó característics de lèpoca.