martes, 10 de abril de 2012

El passat missional de San José de Chiquitos




Si alguna cosa ha afectat de forma transcendental al poble de San José de Chiquitos, és el seu passat missional que ha deixat petjada en l'estructura urbana tant o més que els romans a Bàrcino. 
En l'estructura romana, el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus es creuen en el centre de la ciutat i hi apareix el Fòrum, centre econòmic i social de la ciutat. En les missions jesuítiques, com és el cas de San José de Chiquitos, la ciutat s'organitza al voltant de la plaça que també n'és el centre socio-econòmic. Històricament, la plaça amb forma regular i els quatre costats amb una mida semblant, era l'origen de la retícula de carrers que conformaven la missió. Un dels costats el definia la façana de l'església, formant un eix que separava la zona dels Jesuïtes (espai sagrat) de la dels indis. En la banda dels Jesuïtes s'hi trobava l'església, la residència i els horts del Jesuïtes, l'escola, els patis, els tallers i el cementiri. En el costat oposat, hi havia les cases dels indis i les que tenien façana a la plaça, eren les dels membres del cabildo (ajuntament indígena) i dels cacics. 
Esquema misional de San José












Aquestes lleis urbanístiques tant clares en totes les missions, ens mostren com l'organització de les missions no només es limitava a les tasques doctrinals, sinó que també organitzava la vida econòmica i política fundada els jesuïtes que hi anaven a viure i que posseïen grans coneixements en arquitectura, medicina, enginyeria i artesania. És tota aquesta complexitat la que va fer que el 1990 San José i les altres missions de la regió de la Chiquitanía fossin nomenades Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
A San José de Chiquitos, igual que a la resta de missions Jesuítiques, aquest esquema s'ha mantingut principalment al voltant de la plaça amb les característiques façanes dels temples i la retícula s'ha estès al voltant de tota la ciutat. La força de la plaça com a element central de la ciutat, es manté encara avui en día i és tot un espectacle veure com tots els vespres s'omple de gent passegant i nens jugant.