Si existeix algun
punt de la ciutat que fa visible la seva història aquest és, sens dubte, el seu
casc antic. Tradicionalment la ciutat europea s’ha anat edificant sobre els
seus propis fonaments, a base de parets de pedra, peces de ceràmica, vidre i
fusta que s’enderroquen i es reconstrueixen, generant un substrat que
testimonia el pas del temps i que ens proporciona un palimpsest narratiu de la
història del lloc. Aquesta superposició de capes, aquestes marques, pistes,
traces visibles i palpables de l’evolució de la ciutat generen uns espais de
gran càrrega històrica que, a la vegada, segueixen acollint escenes de la vida
quotidiana i garanteixen el futur de la ciutat.
 |
| Nens jugant a la plaça de Sant Felip Neri |
És aquesta
convivència simultània entre passat, present i futur el que fa que els nuclis
antics tinguin un encant especial. Són espais gairebé sagrats de la ciutat,
espais identitaris, com la plaça Sant Jaume o el Fossar de les Moreres, espais
de memòria com Sant Felip Neri, on perdura encara la petjada de la Guerra Civil
Si hi ha una part
representativa de Girona, aquesta és el Barri Antic. El casc antic es vertebra
a partir de l’antiga Via Augusta –actual carrer de la Força-, que travessa tot
el barri, i la ciutat cau per una banda cap al riu Onyar, i per l’altra
s’enfila cap a la muralla. La ubicació de la ciutat permetia controlar des d’un
punt elevat el trànsit per la vall de l’Onyar i alhora optimitzar les defenses.
Girona va ser un punt
de convivència –no sempre pacífica- entre cultures. Aquest fet és fàcilment
constatable amb un simple passeig pel casc antic; en menys d’un quart d’hora es
pot anar des del Call Jueu fins als Banys Àrabs, passant per la Catedral i l’església de
Sant Feliu, i acabar sortint per la porta romana. Actualment tots el casc antic
ha estat rehabilitat i és el punt de major activitat de la ciutat. Els carrers
estrets, amb innumerables escales i galeries empedrades, s’han omplert de bars
i restaurants, botigues de moda, galeries d’art i hotels. La universitat i les
residències d’estudiants, situades a la part alta just per sota de la muralla,
dónen molt dinamisme i activitat al barri.
Per acabar, com a
fet curiós, voldira comentar que moltes de les escenes de la pel·lícula “El
Perfum”, de la novel·la de Patrick Süskind, estan rodades als carrers del Call
Jueu de Girona. És una magnífica oportunitat per veure els carrers ambientats
com si fóssim al segle XVIII i imaginar la vida a la ciutat en aquells temps.
 |
| Escena de "El Perfum" |
 |
| Pujada de Sant Domènec, Girona |
