Terrassa, del cotxe al vianant

vista de la plaça Vella

Si em poso a recordar tot el que ens explicava l'Antoni Ramon laltre dia passejant per Gràcia, sobre tots els canvis que ha sofert el barri des que ell era jove, em sorgeixen moltes similituds amb tots els canvis que han anat sorgint en el centre de la meva ciutat, Terrassa, al llarg del temps. Sobretot si estudio la peatonalització del centre de Terrassa. Des de fa uns vint anys, el canvi que recordo és espectacular, van començar pavimentant la plaça de l'ajuntament, seguint per la plaça Vella, la plaça de la torre del palau, i no van parar fins tenir tot el centre peatonalitzat. Els últims anys la peatonalització i pavimentació s'ha anat extenent per barris propers al centre, la plaça nova, la plaça del progrés, la Rambla... (la llista és molt llarga i es podria fer aborrida).

L'afany per peatonalitzar el centre de la ciutat per part de l'Ajuntament és molt gran, tant que han arribat a rebre moltes crítiques, i és que, fa vint anys podies circular per tot el centre de la ciutat amb cotxe i amb pocs anys la cosa ha canviat molt, i si vols anar al centre de Terrassa, millor que el cotxe el deixis a casa o et preparis a pagar les econòmiques tarífes dels pàrquings del centre (irònic).

Les crítiques les reben de la generació dels meus pares, que acostumats a anar tot el dia amb el cotxe no acaben d'entendre que la ciutat a guanyat amb un centre molt digne on pots passejar tranquilament, sense haver de patir per passar per les antigues voreres de la ciutat i respirar el fum del cotxe que et passava a dos pams i, si no vigilaves, encara et pitava perquè t'apartessis del seu camí. Potser per als meus pares ha significat un gran canvi d'hàbits, però pels que hem anat creixent amb aquests canvis la cosa és molt agradable, tens places per quedar amb els amics, espais de socialització de la ciutat, un gran eix comercial i sobretot un centre net de trànsit.