PARCS I ESPAIS VERDS DINS LA CIUTAT
A les ciutats actuals, a diferència de les àrees més històriques, es
pretén que la ciutat disposi d’espais
públics, però cada vegada més d’espais verds. La ciutat de Barcelona és un
exemple de ciutat amb espais verda i que ha crescut intentant respectar aquests
espais. Els tres turons en serien un exemple. En el cas de Barcelona la ciutat
ha anat creixent fins al límit d’aquests espais i actualment són respectats,
però que al llarg de la seva història han patit transformacions i diferents
usos com el barraquisme o l’ús militar durant la guerra civil. Actualment s’està
forjant la iniciativa del Parc dels tres Turons.
En el cas de la ciutat de Figueres els espais verds han tingut la
mateixa trajectòria que a la ciutat de Barcelona, hi ha el parc Bosc i la zona
esportiva que han esdevingut espais verds dins la ciutat i que tenen límits
urbans. La part més interessant i un dels últims projectes urbanístics de la
ciutat ha estat la urbanització del sector Nord. Aquest projecte ha estat
pioner en la manera d’entendre la ciutat i un projecte innovador que mai s’havia
plantejat abans dins la ciutat. Cada vegada més trobem la necessitat que la
urbanització de la ciutat sigui consegüent amb el paisatge i amb l’entorn. Amb
aquest projecte es fa un gran salt en la concepció de la ciutat fins al punt d’aconseguir
un premi FAD al 2011.
El Parc de les Aigües representa una nova àrea d’urbanització de
Figueres que pretén consolidar la part Nord del municipi, concretament
consolida el gran buit que existia entre els barris del Cendrassos, Horta de
Capallera i Galligans. Aquesta nova urbanització ha estat molt important i ha
millorat molt la connexió i relació d’aquests barris. Aquest projecte promogut
per l’Institut Català del Sól ha rebut el premi FAD 2011 en la categoria de
Ciutat i Paisatge.
El projecta planteja una urbanització molt sensible paisatgísticament.
Es destaca la voluntat de re-formular el planejament existent del sector a
partir de les condicions del paisatge i per la capacitat de generar una
proposta on el parc és entès com una oportunitat de recuperació d’antigues
estructures agrícoles.
Aquest projecte va ser promogut per l’INCASÒL i l’ajuntament de Figueres
a través d’un concurs els guanyadors del qual van ser Michele Orliac i Miquel
Batlle. L’estructura general es basa en un acurat anàlisi del lloc que ha
permès un equilibri entre les parts edificades i les parts se sòl públic. El
nou plantejament realitza cosits urbans precisos sobre les vores del sòl urbà
que ja està consolidat. Els límits d’aquest pla són carrers totalment
consolidats i que pertanyen a teixits urbans diferents. Una de les virtuts
d’aquest planejament és que lligat les trames entre les quals es troba. Els
tres vials principals són: carrers Montgó i Rec Arnau
i l’Avinguda Costa Brava que és l’eix principal del nou barri i connecta amb
l’Avinguda de Perpinyà.
En la urbanització del nou sector, s’ha tingut molta cura en
fer compatible la convivència del nou teixit urbà amb allò que restava de l’antiga
activitat agrícola. Així s’han conservati protegit molts elements de gran valor
patrimonial com el Mas Torrent que s’ha cedit a l’ajuntament, l’antiga mina
d’aigua, el mur de pedra o l’antic camí que porta a Vilabertran.
El Parc de les Aigües
El Parc de les Aigües es desplaça pel nou barri, resseguint
antics camins, murs i torrents. S’ha recuperat la llera d’un curs natural de
drenatge dels camps de conreu, convertint-la en una riera que creua el sector.
Es tracta d’un passeig singular, amb passarel·les i vegetació pròpia d’ambients
humits. Aquesta riera s’alimenta amb l’aigua d’una mina que actualment aboca el
seu cabdal al clavegueram. El curs neix a la Font dels Tres Pilars i l’aigua es
vehicula cap a un canal que corre paral·lel al camí de vianants fins a unes
antigues basses, i l’aigua que sobreïx va cap a la riera.
S’ha conservat al màxim la vegetació existent afegint-li
espècies vegetals adaptades al clima mediterrani i amb baix consum hídric. En
la zona del Mas Torrent trobem un bosquet de freixes i nogueres, les pantalles
de xiprers, els arbres fruiters i un exemplar de plàtan monumental, a més de
crear una prada de prop d’una hectàrea. En la zona de Vilabertran es conserven
les tanques de xiprers i un gran lledoner i s’han plantat masses arbòries de
bosc de ribera i una prada natural de prop d’una hectàrea. En la zona de la riera
s’estableix vegetació pròpia de zones d’aigua mentre que al llarg dels carrers
es planten acers, til·lers i, al darrera dels edificis, trèmols i freixes.
S’ha conservat al màxim la vegetació existent afegint-li
espècies vegetals adaptades al clima mediterrani i amb baix consum hídric. En
la zona del Mas Torrent trobem un bosquet de freixes i nogueres, les pantalles
de xiprers, els arbres fruiters i un exemplar de plàtan monumental, a més de
crear una prada de prop d’una hectàrea. En la zona de Vilabertran es conserven
les tanques de xiprers i un gran lledoner i s’han plantat masses arbòries de
bosc de ribera i una prada natural de prop d’una hectàrea. En la zona de la riera
s’estableix vegetació pròpia de zones d’aigua mentre que al llarg dels carrers
es planten acers, til·lers i, al darrera dels edificis, trèmols i freixes.