CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES
En els inicis la ciutat de Figueres rep el
nom de Ficerias (any 802), en els documents medievals que podem trobar a
l’arxiu municipal. Més tard, l’any 840 apareix el nom de Ficaris , el 943
Figarias nom que es conserva fins el 982. El nom de Figarias, segons alguns
investigadors prové de d’un topònim llatí derivat de l’arbre de la figuera. La
fulla d’aquest arbre apareix en diversos edificis de la ciutat així com en
molts símbols institucional.
Aquesta primera vila estava, com ja s’ha
comentat, en un petit turó on hi havia una petita església romànica, que
quedava protegirà a est i a nord per un alt marge de terres que encara avui en
dia formen els carrers de La Jonquera i la Pujada del Canigó. Prop d’aquest
turó hi havia la riera de Galligans, actualment canalitzada sota la Rambla de
Figueres.
Aquestes condicions va
afavorir la creació d’un nucli urbà que no neix d’una via de comunicació ni per
la seva proximitat al mar i consegüentment punt d’atracció comercial marítim.
Figueres neix com a nucli urbà dedicat a la terra i que esdevindrà un pol
d’atracció comercial de tota la comarca i posteriorment un punt estratègic per
la seva proximitat al mar i als pirineus. Figueres creix doncs al volatant
d’una petita església romànica sobre un turó. Posteriorment l’any 1345 es va
reconstruir aquest temple i se’n va fer un d’estil gòtic d’unes dimensions molt
mes grans el quan va absorbir el primer cementiri i es va construir la muralla.
El 1772 Figueres experimenta un gran canvi es construeix el Castell de St.
Ferrant i la ciutat comença a experimentar una transformació. Les muralles
deixen de tenir sentit ja que el punt de defensa no està dins el nucli, sinó al
afores. Amb la construcció del Castell s’experimenta un augment de població
molt gran i Figueres comença a créixer de manera que l’activitat comercial
continua a l’alça i s’intensifica. En aquests moments Figueres es converteix en
una ciutat que ha deixat d’estar sotmesa a la condició emmurallada i de
l’església a una ciutat sotmesa a una fortalesa militar.
Finalment va ser al segle XIX quan
Figueres adquireix tot el seu esplendor. Apareixen cases modernistes
d’arquitectes amb molt de renou que es comencen a construir per fora les
muralles. També hi ha una gran inversió en obra pública i apareix l’escorxador,
el teatre municipal, l’antic hospital i l’Ajuntament actual.
Barcelona al contrari que Figueres és una ciutat amb
mar, i que gràcies al port ha estat una ciutat històricament molt important pel
que fa al comerç. Si comparem Figueres amb Barcelona veiem com les dues tenen
característiques semblants. Una és l’entrada de mercaderies per mar i l’altre
és un punt clau de comunicació entre països.Les dues ciutats tenen un centre
històric molt marcat i antigament emmurallat i comparteixen orígens ibers i
posteriorment romans. Figueres, com ja hem vist abans neix en un turonet i al
costat d’una riera i Barcelona té la muntanya de Montjuïc i el mar i les rieres
que baixaven de Collserola com a elements que inicialment configuren el
paisatge urbà.
