EL FERROCARRIL A FIGUERES-EL FERROCARRIL A SANTS
Un cronista figuerenc ha dit que l'arribada del
tren a Figueres és un deis tres esdeveniments més importants de la història
d'aquesta ciutat. Els altres dos són l’adjudicació de la Carta Pobla l’any 1267)
i la construcció del castell de Sant Ferran (1753). Quan el primer tren arriba
a Figueres, el 28 d'octubre de 1877, la població tenia 11.739 habitants (5.686
homes i 6.058 dones) i va començar a experimentar un gran creixement urbà En
aquella època hi havia la fil·loxera que va provocar una gran davallada en el
progrés de la comarca. La fil·loxera
és un petit insecte
emparentat amb el pugó
originari d'Amèrica i que ataca als ceps xuclant-los la saba fins matar-los. L’Empordà
ja era terra de vinya de manera que això va afectar molt a l’economia.
La historia del ferrocarril a Figueres no va
començar el 28 d'octubre de 1877, sinó molt més abans. Les gestions per construir
el ferrocarril van ser molt dures i llargues, van durar una 25 anys, des del
1852 fina passat 1877. Des de l’ajuntament de Barcelona es va prendre l’acord
que la comunicació amb ferrocarril amb França i fins la frontera es faria per
terres empordaneses. Això significava que Figueres participava econòmicament d’aquest
projecte. En l’època el projecte de la xarxa ferroviària de Catalunya es deien “Camins
de Ferro”. La línia Barcelona Figueres era la prolongació de la primera línia
inaugurada l’any 1848 entre Barcelona i Mataró. Cal pensar en l’interès que
tenia Barcelona per tal que el ferrocarril, que encara havia de construir-se,
passés per Figueres. Actualment, si es mira amb atenció el plànol del traçat de
la via del tren, sembla que el més fàcil i econòmic hauria estat que la via en sortir
de Figueres i després de passar per Sant Miguel de Fluvià hagués anat en línia
recta cap a Vilajuïga i llavors hauria transcorregut per Castelló d'Empúries,
en lloc de la gran volta que fa per passar per Figueres. Hi ha dos factors a
considerar: un d'ells és que en aquell moment encara no estava determinat que
el tren francès anés des de Perpinyà a Cerbera, quan la cosa més sensata hauria
estat portar-lo fins al Pertús (coll muntanyós de connexió amb la frontera i de
més fàcil accés). No fou fins l'any 1864
que els espanyols firmaren l'acord pressionat pels franceses i fixen el punt d'enllaç
en el Coll de Salitres (Port-Bou). Això
permetia als franceses allargar el ferrocarril fins el centre militar de Port
Vendres i des d'allí a Cerbere. Aquest interès obligava a Espanya a haver de
portar la línia des de Figueres a Vilajuïga i travessar amb alguns túnels les
muntanyes de Llança, Colera i Port-Bou. Un altre interès perquè la línia passés
per Figueres era la importància que havia pres aquesta població pel fet d'ésser
centre comercial amb enllaços directes a totes les poblacions importants industrialment
de la comarca: els suros de Darnius, Agullana
i Maçanet de Cabrenys; els tales de Pont
de Molins i La Vajol; els vins de la comarca; les pells animals de les quals
se'n tractaven més de mig milió de peces a les fàbriques de Figueres; el carbó
vegetal d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga; els milions de litres d'aiguardent
fabricats aquí i moltes altres activitats, Figueres era la capital d'una zona de grans possibilitats d'explotació
comercial ferroviària.
La llei que va autoritzar l'allargament de
la línia des de Girona a Figueres es va firmar el dia 15 de juliol de 1857, però
fins el 27 de juliol del 1863 no es va
signar la concessió del ferrocarril a la companyia de Camins de Ferro. A
principis del 1864 fot estava tot preparat per a començar les obres; aquestes,
però, es van iniciar molt lentament, ja
que la companyia esperava l’aprovació d'un decret del Ministeri de Foment que
completes la confirmació oficial relativa a subvenció econòmica, D'aquesta
manera van coincidir les obres de la línia de Girona-Figueres i
Figueres-Portbou. El pressupost era de 82.936,494,52 rais de bilió. La situació
real era molt complicada i per causes d’un mal finançament i una mala gestió
les obres no van tenir massa continuïtat i van patir moltes aturades. A continuació vingueren uns anys dolents. L’Empordà,
com altres comarques, estava sotmesa a la guerra civil provocada pels carlins,
que motiva diferents actes violents. En aquest cas les obres del ferrocarril
van quedar totalment paralitzades. Algunes estacions van ser cremades i tot
plegat va ser un gran endarreriment en l’arribada del ferrocarril a la ciutat. Finalment
més de 400 obrers van treballar en la construcció del ferrocarril i el dia 14
de gener de 1877, diumenge, va arribar,
per fi ,el ferrocarril a Figueres, la primera Locomotora de tren. Per primera
vegada els figuerencs van gaudir de la novetat de veure com una màquina i uns
vagons es movien sols sense l'ajuda de la tracció animal.
L'astorament dels ciutadans era general.
Molts d'ells restaven embadalits sota el cop de l'emoció en sentir els grinyols
dels frens, el gemec de la fusta dels vagons, l'arrencada i el xiulet de la màquina,
l'anar i tornar de la locomotriu sobre la xarxa Ferroviària.
El dia 30 de setembre els treballs varen
quedar totalment enllestits i un tren va recórrer tot el trajecte. El dia 28
d'octubre de 1877 al 29è aniversari de
la inauguració del ferrocarril Barcelona-Mataró, la línia va ser oficialment
inaugurada amb un tren ple de personalitats, que va sortir de Barcelona a les sis
del mati i que després d'aturar-se a diferents indrets del trajecte, va arribar
a Figueres a la una de la tarda. No cal dir que l'andana de l'estació estava plena
de gom a gom de gent de la localitat i de la comarca. Després de la gran rebuda
que se'ls feu, acompanyada d'un esplèndid dinar servit a la Fonda Comerç, les
autoritats i altres invitats retornaren a Barcelona excel·lentment
impressionats . Tres mesos després, el 20 de gener de l'any segijent s'inaugurava
la línia Figueres-Port-Bou, que va significar la culminació de les obres del ferrocarril
a la frontera i que connectaria el ferrocarril a través deis Pirineus amb
l'altra banda
de
la frontera. Fou necessari reconstruir el pont de Colera que havia estat malmès
per una tramuntanada molt forta el dia 5 de desembre de 1877, L'any I 879 es va
emprendre l'obra de donar forma definitiva a la plaça de l'estació que la Comissió
anomenada per tal fi volia fer-la molt espaiosa, per que hagués de concretar-se
a emmarcar-la en un reduït triangle
degut a l'obstinada oposició deis propietaris del terrenys afectats.
El tren ja estava en funcionament i tot seguit es va plantejar un greu problema: el del pas a nivell de la carretera de Roses. Era una via aquesta, d'intensa comunicació pel fet d'estar connectant amb molts pobles de la comarca i constituir el pas obligat per anar a l'estació de càrrega. La coincidència que les maniobres dels trens es fessin sempre en aquest sector de la carretera de Roses, era la causa que la barrera estigués molt de temps baixada, impedint durant llargues estones el pas de la gent i els carruatges. L’arribada del tren a Figueres va ser un gran moment d’esplendor per la comarca, va ser un gran impuls i motor econòmic que va permetre un gran desenvolupament i una nova aproximació al país veí. El pas per les diferents poblacions, va permetre un gran desenvolupament local com és el cas del Barri de Sants de Barcelona.
El
barri de Sants deu la seva història al ferrocarril. En el cas de Figueres, el
ferrocarril arriba en un moment determinat de la seva història, és a dir, la
ciutat ja existia i el ferrocarril és la clau de desenvolupament en un moment
donat. En el cas de Sants, és un poble que després de tenir una petita història
com a nucli urbà amb l’arribada del ferrocarril comença la seva gran expansió i
adquireix unes dimensions i una importància econòmica molt influent a nivell
estatal. En el cas de Sants, el ferrocarril esdevé el motor empolsador de la
industrialització i del creixement obrer lligat a les fàbriques. La fàbrica de
l’Espanya industrial, va construir-se a Sants pel fet de ser un punt amb molt
bones comunicacions i molt a prop del nucli més important de Catalunya, Barcelona.
L’Actual barri de Sants, es pot considerar l’antiga àrea industrial de la
comarca, i consegüentment és el nucli obrer i sindical de la nova Barcelona.
Les grans vies de comunicació, ja no tan sols el ferrocarril, sinó les grans
xarxes viàries esdevenen el paisatge urbà actual de Sants.
El
cas de Figueres, el ferrocarril no dóna peu a una gran industrialització, com
és el cas de Sants, el ferrocarril arriba a la ciutat com a eix de comunicació
entre Barcelona on hi ha les grans indústries i la frontera francesa. Per tant
podem veure com l’impacte del mateix sistema de comunicació, el ferrocarril té
diferents connotacions segons el nucli urbà per on passa.
