viernes, 30 de marzo de 2012

La meva segona ciutat: Girona


Esquema de la ciutat

Barcelona ha estat sempre la meva ciutat. Hi vaig néixer i hi he crescut, i durant la carrera tampoc he marxat d’Erasmus a cap altra ciutat. Se’m fa difícil parlar d’una altra ciutat, però si n’hi ha alguna que conegui prou bé com per explicar-la, aquesta és Girona. Durant molts anys, a casa hem estiuejat a Celrà, el poble natal del meu avi. És un poble molt proper a Girona, i sovint ens hi acostàvem.

Per definir Girona d’una forma general, es pot dir que és una ciutat de mitjana dimensió, que té una població d’uns 100.000 habitants i que està fortament definida per la orografia: se situa a la sortida d’una vall que formen els rius Ter i Onyar, i el pas d’aquest últim pel mig de la ciutat diferencia el nucli històric de la ciutat moderna.

El casc antic és la zona que té més encant de la ciutat. Se situa a la vessant est de la vall, caient cap al riu, i desprèn història per tots els seus racons. Fundada inicialment com a poblat iber, l’any 77 a.C. va ser refundada per l’Imperi Romà amb el nom de Gerunda. Tot i la seva localització interior, la seva proximitat amb Empúries i el pas de la Via Heraclia en van garantir la pervivència en el temps. Posteriorment, les civilitzacions medievals cristiana, musulmana i jueva van viure i conviure a la ciutat, fent-la gran i monumental. Un dels episodis més durs de la ciutat va tenir lloc l’any 1809, durant la Guerra del Francès. La ciutat va resistir un setge i bombardejos per part de l’exèrcit de Napoleó durant set mesos, capitulant només després d’haver emmalaltit el general Álvarez de Castro.

Sant Feliu i la Catedral
La primera imatge que em ve al cap quan parlo de Girona és la vista, des del parc de la Devesa, de l’església de Sant Feliu i de la Catedral. És la foto de portada, la postal de la ciutat. Seguint caminant ens trobem aviat el riu, amb tot el seguit de ponts que el creuen i les cases multifamiliars que gairebé pengen sobre les vores, pintades de colors ocre, blau, blanc i vermell. Un cop creuat un dels ponts, entrem de ple al Barri Vell, farcit de carrerons estrets, escales, porxades i patis interiors. Passejar una bona estona per aquests carrers és imprescindible en qualsevol visita que es faci a Girona. A la part alta del casc antic hi trobem la Catedral, al capdamunt d’una gran escalinata. La Catedral està construida amb una sola nau, una volta única de 22 metres d’amplada. Encara més amunt trobem la muralla, que ofereix les millors vistes sobre la ciutat i acull la zona universitària. De baixada, creuem el Call jueu, important pel seu tamany i estat de conservació actual, i acabem arribant a la rambla, que transcorre paral·lela al riu, plena de confiteries, cafeteries i botigues de moda sota la porxada. 

Les cases del riu Onyar
Per últim, podem acabar la visita a Girona travessant el riu altra vegada pel pont d’Eiffel –el mateix de la torre- que ens condueix directament al carrer de Santa Anna, on trobem les botigues de disseny, i que ens porta cap a un espai neoclàssic emblemàtic de la ciutat, la plaça de la Independència (en referència a la Guerra del Francès). És una plaça fruit de la desamortització de Mendizábal, sorgida de l’enderroc del convent de Sant Agustí. Els bars i restaurants del perímetre estan sempre plens i el transit peatonal que creua la plaça no cessa en cap moment del dia.