 |
| Esquema de la ciutat |
Barcelona ha estat sempre la meva ciutat. Hi
vaig néixer i hi he crescut, i durant la carrera tampoc he marxat d’Erasmus a
cap altra ciutat. Se’m fa difícil parlar d’una altra ciutat, però si n’hi ha
alguna que conegui prou bé com per explicar-la, aquesta és Girona. Durant molts
anys, a casa hem estiuejat a Celrà, el poble natal del meu avi. És un poble
molt proper a Girona, i sovint ens hi acostàvem.
Per definir Girona d’una forma general, es pot
dir que és una ciutat de mitjana dimensió, que té una població d’uns 100.000
habitants i que està fortament definida per la orografia: se situa a la sortida
d’una vall que formen els rius Ter i Onyar, i el pas d’aquest últim pel mig de
la ciutat diferencia el nucli històric de la ciutat moderna.
El casc antic és la zona que té més encant de
la ciutat. Se situa a la vessant est de la vall, caient cap al riu, i desprèn
història per tots els seus racons. Fundada inicialment com a poblat iber, l’any
77 a .C.
va ser refundada per l’Imperi Romà amb el nom de Gerunda. Tot i la seva
localització interior, la seva proximitat amb Empúries i el pas de la
Via Heracliala Guerra del Francès. La
ciutat va resistir un setge i bombardejos per part de l’exèrcit de Napoleó
durant set mesos, capitulant només després d’haver emmalaltit el general
Álvarez de Castro.
 |
| Sant Feliu i la Catedral |
La primera imatge que em ve al cap quan parlo
de Girona és la vista, des del parc de la Devesa , de l’església de Sant Feliu i de la Catedral. És la foto de
portada, la postal de la ciutat. Seguint caminant ens trobem aviat el riu, amb
tot el seguit de ponts que el creuen i les cases multifamiliars que gairebé
pengen sobre les vores, pintades de colors ocre, blau, blanc i vermell. Un cop
creuat un dels ponts, entrem de ple al Barri Vell, farcit de carrerons estrets,
escales, porxades i patis interiors. Passejar una bona estona per aquests
carrers és imprescindible en qualsevol visita que es faci a Girona. A la part
alta del casc antic hi trobem la
Catedral , al capdamunt d’una gran escalinata. La Catedral està construida
amb una sola nau, una volta única de 22 metres d’amplada. Encara més amunt trobem la
muralla, que ofereix les millors vistes sobre la ciutat i acull la zona
universitària. De baixada, creuem el Call jueu, important pel seu tamany i
estat de conservació actual, i acabem arribant a la rambla, que transcorre
paral·lela al riu, plena de confiteries, cafeteries i botigues de moda sota la
porxada.
 |
| Les cases del riu Onyar |
Per últim, podem acabar la visita a Girona travessant el riu altra
vegada pel pont d’Eiffel –el mateix de la torre- que ens condueix directament
al carrer de Santa Anna, on trobem les botigues de disseny, i que ens porta cap
a un espai neoclàssic emblemàtic de la ciutat, la plaça de la Independència (en
referència a la Guerra
del Francès). És una plaça fruit de la desamortització de Mendizábal, sorgida
de l’enderroc del convent de Sant Agustí. Els bars i restaurants del perímetre
estan sempre plens i el transit peatonal que creua la plaça no cessa en cap
moment del dia.
