 |
| Si algú no reconeix aquest moment: http://www.youtube.com/watch?v=N42BivbrUC4 |
El primer record
que tinc de la muntanya de Montjuïc és de quan tenia quatre anys. Allà, a
l’altra banda de la Porta
del Rellotge, a tocar del peveter encès, la gent cridava entusiasmada mentre
els atletes es repartien la glòria olímpica. I a casa ens havíem quedat sense
entrades.
Tot i aquest decebedor inici, he de dir que com a barceloní nascut a finals dels '80 només he conegut el Montjuïc amable, modern, actiu i atractiu. La meva relació amb
la muntanya de Montjuïc sempre ha estat vinculada a l’esport; anant al Palau
Sant Jordi a veure el Barça de bàsquet dels Epi, Montero i Galilea, disputant
campionats de natació a les piscines Picornell o partits de lliga de waterpolo
al Natació Montjuïc. També són de grat record els Salons de la Infància i, ja amb més
edat, algun concert al Palau.
Malgrat tot he de
reconèixer que per a mi, i per a molts barcelonins, Montjuïc segueix sent una
gran desconeguda. Més enllà de tot allò que es pot trobar circulant pels amples
carrers de l’antic traçat de Fórmula 1 hi ha infinitud d’activitats i llocs
d’interès que encara he de descobrir, totes elles dins d’un impagable entorn
natural, tant escàs a la ciutat.
Curiosament,
la ciutat de Girona també té un “Montjuïc”, tot i que les semblances amb el de
Barcelona es limiten a la procedència etimològica. Amb un Call tan important
com el que encara perdura a Girona, no és d’estranyar que la comunitat jueva
disposés d’un cementiri propi a les afores de la ciutat. Actualment Montjuïc és
un barri residencial ubicat a la sortida nord de Girona, no gaire gran, de
cases unifamiliars. És evident que el paper que Montjuïc ha jugat en el
desenvolupament de les dues ciutats ha estat radicalment diferent: mentre a
Barcelona la muntanya va permetre generar el pla i, posteriorment, extreure’n
la pedra per construir, a Girona tot s’esdevé a partir del riu Onyar i el pas
de la Via Augusta ,
quedant Montjuïc com una zona perifèrica, de pas.
Al ser de
Barcelona no puc aportar gaire coses més sobre el Montjuïc gironí, doncs no és
una zona que es visiti; no obstant, el Call Jueu sí que representa un dels
emblemes de la ciutat, però ja em perdonareu si me’l reservo per comparar-lo
amb Ciutat Vella.
