L'herència industrial

Can Batlló - Sants

     Sants i Sant Andreu han tingut vides paral·leles, des de la seva fundació com a nucli rural fins a l’estat actual de barri de Barcelona. L’esgotament de la ciutat intra-muralles i les possibilitats que oferien els nuclis de la perifèria, com facilitats de transport (tren), situació estratègica (sobre les principals vies d’accés i sortida de Barcelona) i proximitat a recursos naturals com el rec Comtal o la riera de Magòria o la riera Blanca van propiciar que grans indústries s’ubiquessin en aquestes localitats.

            

       L’establiment de grans factories en petits nuclis provoca un augment demogràfic gairebé instantani. Els pobles esdevenen petites ciutats de classe obrera. Posteriorment, l’any 1897 es produeix l’annexió dels pobles de la perifèria a Barcelona. Tot i aquest fet, el sentiment de pertinença a Sants, a Sant Andreu i a d’altres nuclis es mantindrà, segurament no tant per la pèrdua d’autonomia sinó més aviat per la gran cohesió social que va comportar el moviment obrer: cooperatives, sindicats, associacions...entitats pròpies de la gent, que unien el barri i generaven vincles molt estrets entre persones. Aquest sentiment s’ha anat perdent amb el temps, tot i que encara es pot trobar gent que parla de “baixar a Barcelona” quan es refereixen a anar a Ciutat Vella.

Fabra i Coats - Sant Andreu

            Si bé avui dia ja no existeix cap frontera –ni física, ni visual, ni mental- entre Barcelona i els nuclis perifèrics, i tothom assumeix que formar part d’una gran ciutat, el moviment veïnal ha estat qui ha recollit l’herència del cooperativisme i el sindicalisme, i poc a poc ha aconseguit reconvertir els grans recintes industrials, que han determinat la història del barri, i guanyar-los per als ciutadans. En certa manera, la vida de Sants i Sant Andreu ha anat sempre de la mà, en una espècie de simbiosi. Primer les fàbriques van aprofitar-se de les condicions favorables que els oferien els nuclis per establir-s’hi, donant alhora feina a tot el poble, i ara és el barri qui s’aprofita dels espais que han deixat les fàbriques per situar-hi equipaments, mantenint alguns fragments i edificis per tal de no esborrar i preservar un episodi cabdal en la seva història.

Fabra i Coats - Sant Andreu

                 
Celrà és un poble situat a uns nou quilòmetres al nord de Girona. És el poble natal del meu avi patern, i allà hi he passat la majoria d’estius des que tinc memòria. El cas de Celrà és un exemple molt similar al de Sants o Sant Andreu. Un nucli originàriament rural, situat a la sortida d’una vall, al costat d’un riu i sobre la carretera que enllaça Girona amb la Costa Brava i, posteriorment, França – antiga N-II-, i amb connexió ferroviària a l’eix que uneix Barcelona amb Portbou. Tots aquests factors van fer propici que a mitjans-finals de segle XIX, un empresari gironí hi construís una gran fàbrica, la fàbrica Pagans, dedicada a l’elaboració de detergents i productes químics. El complex es va situar a les afores del poble, prop de la carretera i la via del tren. L’establiment de la fàbrica va suposar un canvi substancial en la vida del poble; molts habitants van abandonar els camps de cultiu per anar a treballar a la indústria, i a les famílies que van continuar exercint l’agricultura, mentre alguns conreaven els altres feien anar la maquinària. El poble va anar creixent cap a la fàbrica, creant un continu urbà entre el casc antic, amb l’església i el carrer major, fins a les afores on s’hi havia establert la Pagans. En aquest passeig des del centre del poble fins a la fàbrica hi trobem encara avui dia l’Ateneu Obrer, el local on es reunien els treballadors en el seu temps lliure i que disposava de bar, teatre-cinema i altres activitats d’oci.

Antiga Fàbrica Pagans

Estat actual - Piscines Municipals

     Amb el pas del temps, la fàbrica va anar disminuint la producció i va acabar tancant. Com en el cas de Sants i Sant Andreu, l’espai vacant es va recuperar per al poble, reconvertint-se gradualment. Primer es van aprofitar dues naus per crear-hi pistes esportives de futbol sala, bàsquet i frontó. El pati central del conjunt es va reconvertir en les piscines municipals. Les últimes operacions es van dur a terme als edificis administratius de l’empresa i a les naus més petites. S’hi va traslladar l’ajuntament, el taller d’història, un casal d’avis, la biblioteca i un espai per a gent jove. Es podria dir que, a menor escala, és un procés calcat als que han sofert Sants i Sant    Andreu.