De la
mateixa forma que observem Barcelona des del Parc de Collserola, la ciutat de
Tàrrega pot veure’s des de dalt si pugem al Parc de Sant Eloi. Tot i que a una
escala molt més reduïda, ja que aquest té una superfície de 16,24 ha i el
primer de 8.259ha, la relació
amb la ciutat podria ser la mateixa, definida per la topografia i la seva
posició respecte dels nuclis urbans. Els usos per als habitants de les
respectives ciutats també són semblants, un espai d’esbarjo, on passejar
allunyat del moviment de la ciutat, on fer esport o descansar de forma
tranquil·la dins la natura.
Una de les
diferències importants és que, així com Collserola és un parc de creació
natural, el Parc de Sant Eloi té els seus orígens a principis del segle XX, quan un grup de ciutadans s'uneix
l'any 1913 en l'Associació d'Amics de l'Arbre, que es plantejava com a objectiu
la plantació d'arbres a la serra de Sant Eloi amb la voluntat de convertir-la
en el gran parc de la ciutat.
Abans d’això, la zona on ara trobem el Parc targarí era, en
la seva totalitat, una terra erma i del seu territori se n’extreien els àrids
per als diferents usos. Tota la vessant estava formada per oliveres, arbre
típic de la zona. Tot i això, el paisatge natural de Collserola també s’ha vist
modificat per l’home, introduint espècies noves com el pi blanc.
L’objectiu de convertir aquella zona seca i sorrenca en un
indret d’arbres i flors era la construcció de passejos, la possibilitat de
practicar-hi esport i la celebració de festes com la Festa de l’Arbre per a
nens i nenes amb l’objectiu de promoure l’estima pel medi natural i l’arbrat.
La identitat de la serra ha estat, al llarg dels anys,
l’ermita de Sant Eloi, construcció del segle XIII, edificada sota el mecenatge
d’un argenter targarí en honor al patró dels orfebres. Al Parc de Collserola és
important també la presència de construccions humanes o restes d’aquestes, hi ha algunes masies i ermites d’interès.
L’aigua és un element comú en els dos parcs, ja que una de
les riqueses del de Collserola és la gran quantitat de fonts que podem
trobar-hi, com ara la Font de
la Budellera i la Font d'en Ribes. A Sant Eloi això també passa, podem
trobar-hi fins a vuit fonts diferents en els seus recorreguts.
“Amb els pas dels anys el Parc de Sant Eloi
s'ha anat convertint en un gran parc d'amples passejos de pins, alzines i
oliveres, espai d'esbarjo per a tothom, racons on predomina la bellesa clàssica
del jardí llatí, racons d'estil romàntic on la mà de l'home intenta
dissimular-se entre les obres de la natura, camins que baixen serpentejant
entretingudament per la vessant de la muntanya, museu a l'aire lliure de tot
allò que fa referència a la indústria i a l'agricultura tradicionals amb una
immensa premsa d'oli, trulls de molí d'oli, una premsa de vi, un molinet de
vent, una segadora fabricada a la Indústria Trepat de Tàrrega i un tractor
Fordson de 1917 que va ser el primer de treballar les terres de l'Urgell.”
