En arribar a Barcelona, Gràcia va ser un barri que em va recordar el que
jo havia viscut de prop com a ciutat fins llavors. Això era degut a la
percepció del barri que jo tenia, la configuració dels seus carrers, estrets i
amb edificis no gaire alts, alguns peatonals, formant places normalment
rectangulars i emmarcades per quatre carrers, era la imatge de “poble gran”.
L’ambient que s’hi percep també influeix en aquesta idea, places amb
terrasses on grups de joves i grans es reuneix, nens jugant i gent que surt a
comprar a les botigues de confiança. A Tàrrega es respira un ambient semblant.
En el casc antic de la ciutat targarina trobem també places de
dimensions similars a les del barri de la ciutat comtal. Sembla que tot l’entramat
s’origini a partir de la plaça major, que és la plaça de l’església. A partir d’aquí,
el casc antic creix d’una forma radial i en el recorregut d’aquests radis van
apareixent diferents places de forma i dimensions més o menys regulars. Són
places amb la mida justa per conformar un espai acollidor que a l’estiu s’omple
de les terrasses dels establiments més variats, des del típic bar de poble on
pots trobar-hi el mateix senyor que surt fer el vermut cada diumenge, fins als
locals més alternatius de la ciutat. En els límits del casc antic hi ha tres
places molt més grans; la Plaça del Carme i la dels Escolapis, on es perd una
mica aquest caràcter, potser per la seva posició i dimensions, i la de les
Nacions, on sí podem trobar la vida targarina al carrer de les anteriors,
segurament per la seva proximitat amb el Carrer Major i amb l’estació de busos,
que fan que s’hi produeixin grans intercanvis.
Totes aquestes places són també l’escenari d’una de les majors
representacions teatrals al carrer, si més no de les terres de ponent, la Fira
del Teatre. Són dies de final d’estiu d’una gran activitat a la ciutat, carrers
farcits de gent, música i colors. Durant la fira, els carrers són un recorregut
amb espectacle a cada cantonada, a vegades espontani, fluxos de gent que es mouen
en busca del següent espai on es formarà un buit que s’omplirà amb teatre. I,
en arribar a la plaça, un gran muntatge, escenaris preparats per a la pròxima
actuació, gent asseguda a terra esperant que surtin els artistes i, en mig d’aquests,
malabars i cançons improvisades.
Tàrrega és una ciutat “d’artistes i de bohemis” , un poble a qui agrada
marcar la diferència, cosa que pot recordar, en certa forma, la vida del barri
de Gràcia.
