L’ECONOMIA A BENASQUE (22@)

Com la majoria de coses a Benasque, l’economia també es basa en la muntanya. El turisme que aquesta porta cap a la vall és el seu motor econòmic. Durant l’estiu, el senderisme i l’escalada són els principals reclams, mentre que durant l’hivern serà l’esquí el que atraurà a la gent. És molt curiós passejar pel poble durant les dues èpoques de l’any, l’ambient de muntanya, més “kumba”, de l’estiu deixa lloc a un ambient molt més “pijo” durant l’hivern.

L’estació d’esquí de Cerler ha sigut la principal causant del creixement de Benasque des de que es va inaugurar ara ja fa 46 anys. Tot i que es troba en la població de Cerler, aquesta pertany al terme municipal de Benasque i, al tractar-se d’una població petita, el turisme sempre ha preferit allotjar-se a Benasque. Això ha propiciat l’obertura de molts negocis i fins i tot el creixement a nivell mundial de botigues del poble que han sabut aprofitar l’impuls que els hi donava l’estació. Així podem parlar de botigues com Barrabés, que actualment és una de les més importants del món en venda de material esportiu.

A l’any 2000 es va fer una actuació urbanística que va suposar un canvi per al poble molt similar al que representa el 22@ per a Barcelona tot i que, evidentment, a un altre nivell. La construcció d’un polígon industrial a les seves afores va treure de dins del poble tots els tallers, forns, naus industrials, etc. D’aquesta manera, dins de Benasque només hi ha serveis per al turisme mentre que tota la resta es troba a tan sols cinc minuts del centre.

Així doncs, els habitants de Benasque seguiran mirant sempre cap al cel, desitjant que la neu cobreixi la vall ja que, tal com diu la dita, “Año de nieves, año de bienes”.

LA GUERRA A BENASQUE (Turó de la Rovira)

La població de Benasque sempre ha estat molt afectada per les guerres ja que la seva situació suposa un punt estratègic per a l’entrada i la sortida del país. Des de les guerres carlistes fins a la guerra civil espanyola, sempre ha estat un passadís de pas de tropes invasores i de fugida de refugiats.

Per aquesta raó es va pensar que seria una bon lloc per a la ubicació d’un castell. Va ser construït durant el segle XVIII en un turó a la part nord de la població, des de on es podia controlar el poble i l’arribada de tropes provinents de França. Però mai va tenir una gran importància a nivell militar. Fins i tot s’han trobat documents de tropes enemigues on es ridiculitza aquest castell i va ser conquerit en diverses ocasions.

Actualment no existeix cap senyal visible de la seva existència en el poble però sí que segueix en la seva ànima. Quan va ser inutilitzat a principis del segle XX els habitants de Benasque van aprofitar les seves pedres per construir les seves cases i quadres, de manera que actualment no queda cap rastre del castell però va contribuir activament al creixement del poble.

Sobre les guerres tampoc han quedat gaires més senyals que les dures històries que explica la gent gran sobre la guerra civil. No obstant, sí que hi ha una marca del paper que va jugar Benasque a la guerra civil espanyola, i per estrany que pugui semblar, és una marca que evoca alegria.

El dia 30 de juny son les festes majors en honor al seu patró San Marsial. El plat fort o allò que és específic d’aquest poble, és EL BALL DE BENÀS que consisteix en ballar a la plaça major l’Himne de Riego, el que va ser durant molts anys l’himne de la República espanyola. Es creu que el govern republicà va fugir cap a França per les muntanyes de Benasque quedant aquí l’himne com qui perd una espardenya mentre fuig de la guerra.

CIUTAT VELLA

Després de veure el Complex Esportiu de Can Ricart i com s’implanta en mig d’un teixit urbà sobradament consolidat, m’ha fet pensar en dues actuacions realitzades al llarg del temps a la població de Benasque, totes dues relacionades amb aquest projecte però molt diferents entre sí.

El primer cas es el de una rehabilitació i canvi d’ús realitzat en ple casc antic de la població. Es tracta de la Casa Albar que va ser fa molt temps una de les cases més grans del municipi. Situada en ple carrer major, va pertànyer a una família de Infazones (personatges de l’exèrcit espanyol en època de guerres Carlines amb grans guanys econòmics). A l’any 2006 s’inicien les obres per convertir aquesta casa en un edifici destinat a exposicions i actes amb públic com congressos, xerrades i casaments. El projecte conserva completament tota la façana exterior i l’estructura de l’edifici, canviant només la distribució. Per tant, no suposa cap gran canvi a nivell d’edifici (llevat d’un rentat de cara) ni a nivell urbanístic.

El segon cas manté una relació respecte a Can Ricart en quant a l’ús. Es tracta de la construcció d’un nou poliesportiu a l’any 1993. A diferència de la visita realitzada, el poliesportiu de Benasque es construeix apartat de la ciutat, en uns terrenys situats a 300 metres del límit del nucli urbà, una zona on no existeix cap més edificació. Però aquest nou equipament, sí que suposarà un canvi urbanístic amb el pas del temps. Mica en mica, i aprofitant l’època d’esplendor econòmic que ha viscut el país sencer, el poble s’ha anat estirant cap a aquest costat. Es va fer el salt al límit que suposava la carretera de circumval·lació i es van desplaçar l’escola de primària, de secundària, i el C.A.P. Això converteix aquest punt en un centre important per a l’obertura de comerços com farmàcies o botigues de roba esportiva, a més del mercat setmanal que se celebra. D’aquesta manera es converteix aquest espai buit en un carrer comercial i d’equipaments prou transitat.

LES TORRES DE COMUNICACIÓ (Collserola)

A Benasque també hi ha unes grans torres de comunicació similars a la Torre Collserola de Norman Foster. Però les de Benasque són  molt més grans, més barates i existeixen des de molt abans que la de Barcelona. En diem ports de muntanya i durant molts anys van servir per comunicar la població de Benasque amb la resta del món. Hi ha molts camins que han subministrat a la població de materials, queviures i turistes procedents tant de França com de Catalunya. A més el seu ús ha anat variant al llarg dels anys. En un primer moment era simplement un pas per entrar i sortir de la Vall, més tard va passar a ser una manera de realitzar el contraban,  va servir per a l’entrada de tropes i la fugida d’exiliats, i finalment es van convertir en camins per a la pràctica del muntanyisme.

Un dels ports més importants per a l’intercanvi de mercaderies entre Espanya i França és el del Portillón, de 2.445m d’alçada. En aquestes comunicacions van jugar un paper molt important els hospitals de Benasque i de Bagnères de Luchon (a França) que permetien descansar abans i després de l’ascensió al port.

Però el canvi més important en tots aquests camins de muntanya es va produir en nombrar la zona Parc Natural. Va ser en aquest moment quan es van adaptar per al senderisme en una actuació similar a la que s’ha realitzat al Parc de Collserola. Evidentment no es pot adaptar per a persones amb mobilitat reduïda, però sí que s’ha equipat per a fer més fàcil i segura la pràctica d’aquest esport. Per a tal fet es van marcar els trajectes amb senyalitzacions que indiquen la direcció a seguir, el temps estimat per a realitzar l’excursió i la dificultat. A més tots els recorreguts tenen una numeració per tal de fer més senzilla la seva localització.

Així doncs, aquests mitjans de comunicació van evolucionant per adaptar-se als nous temps i les noves necessitats però segueixen sent tan útils com el primer dia.

BENASQUE_MI CIUDAD

Benasque és una població situada a la comunitat autònoma d’Aragó però fent frontera amb Catalunya i França. És per això que sempre ha tingut molta relació amb aquests dos països veïns tal com es pot veure en molts aspectes de la seva vida com per exemple l’idioma, el patués, que barreja el castellà amb el català i el francès.

Urbanísticament el poble creix seguint el curs del riu Ésera, riu que forma la vall de Benasque. El carrer Major transcorre paral·lel a aquest riu i al seu voltant apareixen les primeres cases de la població. Com que aquest carrer es troba molt proper al riu, la població només es pot expandir cap a un dels costats, quedant així aquest carrer principal arraconat. Durant la primera meitat del segle XX es construeix la carretera principal que circumval·larà el poble i a la vegada farà durant molts anys de límit artificial d’aquest. No serà fins als anys 90 que, aprofitant el boom immobiliari que es produeix a tot el país, per fi es comença a traspassar la barrera que suposa aquesta carretera.

Tot i que durant part de la seva història ha estat governada per un castell militar, mai no ha afectat urbanísticament a la població donat que es va construir quan el poble ja estava format. A més, la seva situació en un turó proper al poble però fora dels seus límits i el curt període de temps en que va estar actiu, tampoc van ajudar a que deixés petjada. Actualment no queda cap rastre d’aquest castell.

La seva ubicació l’ha beneficiat i l’ha perjudicat per parts iguals. Els moviments dels Pirineus han fet que hagi patit terratrèmols al llarg de la seva història, així com inundacions produïdes per les riuades del Ésera. A més, al trobar-se a prop de la frontera, el converteix en un punt estratègic per a qualsevol guerra. Va ser per aquesta vall per on van entrar els francesos per conquerir Espanya i per on van escapar els republicans en la guerra civil.